28 de nov. 2010

relacions 1


Fran - espia - Hermann
Se m'acudeixen algunes connexions, que les completo amb un article que vaig llegir fa temps.
Es tracta d'una secta que sintetitza una droga psicotrópica única al món. Aquesta droga et fa veure el cel de tots colors, en plan disco dels Beatles, com mai l'has vist. En els seus rituals, es prenen aquesta droga per "ascendir" al cel.
Doncs bé, el Fran, en la seva persecució de tocar el cel, s'hi intenta infiltrar per aconseguir aquesta droga. Però aquesta secta ja ha vist casos de gent que deia ser "creient" per només accedir a la droga -verídic-, o sia que són molt estrictes a l'hora d'incorporar algú a la seva religió.
Ell sol no pot aconseguir-ho, i és aquí on l'espia que descriu en Víctor, que està dins la secta, l'ajuda. Hi ha mil maneres de fer això. En Fran li fa un favor i l'espia es veu moralment impulsat a ajudar-lo, o millor, en Fran descobreix que és un espia, i li fa xantatge. L'espia, que coneix les repercussions que patiria si se sabés que és un traïdor, es veu obligat a ajudar en Fran a entrar en aquesta secta.
El Fran consegueix la droga i se l'endú a casa per tenir un viatge al cel ell solet, però l'espia, en vengança, aumenta la dosis. El Fran mor d'una sobredosis, feliç d'haver tocat el cel.
Aquesta droga, per cert, és el·laborada per Hermann, que coneix l'espia desde el post-nazisme, i és el seu contacte per entrar a la secta. Això explicaria com consegueix adulterar la dosis del Fran. Ja posats, la pot adulterar amb matainsectes del personatge de la Marina.

Buah, vaya lio.


Héctor - La Mort - Nena que veu La Mort - capitan_calyptratus
En un futur pròxim sense fam, malalties, ni guerres, les forces de la llei es dediquen a perseguir els petits incidents del dia a dia, els crims a petita escala. Un robatori per aquí, una violació per allà, un assassinat passional molt de tant en tant.
La Nena que veu La Mort deixa un rastre inconfusible de morts rere seu. La policia, que veu un modus operandi constant, la busca amb totes les seves forces. És per això que ella haurà de tenir molt enginy per escapar sempre a l'últim moment de la policia. No consegueixen atrapar-la mai, així que el jefe de la policia espanyol li comenta el problema a l'Héctor, que, recordem, té contactes amb tothom important (toma influència de Death Note).
Entrant en ciència-ficció, l'Héctor demana que sistemàticament s'analitzi a tothom. Amb la seva influència mundial, consegueix que tothom tingui una espècia de superDNI on consti el número de Mort que la gent té al braç esquerre. No cal dir que, com l'Héctor és l'únic que té aquest poder al món, es passa les 24 hores al dia revisant fotos i apuntant números. Paral·lelament, podríem fer que l'Ipólito Suárez, que treballa en un programa de Tarot, tingués el mateix poder, i s'encarregués de fer aquesta feina bruta.
Héctor aconsegueix recopilar tots els números d'habitants d'Espanya. Tots? Comença a seguir el rastre de les víctimes de la Nena que veu La Mort, per saber a qui matarà a continuació, en plan Minority Report. 15443...145, 15443...146, 15443...147, 15443...148. Això vol dir que les següents víctimes seran: 15443...149, 15443...150, 15443...152.
Espera, on és 15443...151? Héctor veu que algú s'escapa del seu control, del seu recompte omnipresent, i això és intol·lerable. Ordena que es rastregi internet en busca de persones amb identitat virtual que no es pugui identificar amb una identitat física. Arriba a capitan_calyptratus, algú amb forta presència internet però que ningú coneix en persona.

Opcionalment, podríem fer que capitan_calyptratus fos la segona persona amb poders. Tenint en compte que mai surt de l'habitació, seria fàcil localitzar-lo i posar-lo a comptar números hores i hores. A més, s'ha de fer ràpid, perquè capitan_calyptratus és un hippie de nova fornada, que defensa la privacitat personal i la neutralitat i anonimat de la web, i no vol que ningú el fitxi amb cap superDNI. El que és pitjor, coneix el poder d'Héctor, al tenir-lo ell també, i pot donar la volta al sistema si obre massa la boca a algun fòrum d'internet particularment influent (forocoches o taringa XD).

Opcionalment (2), podríem fer que el tio que treballa al Tarot ara treballés per Héctor, comptant números i que el capitan_calyptratus, en un gir de guió, es revel·la que té un poder lleugerament diferent i canvia l'odre d'aquests nombres perquè algun personatge morís abans d'hora (l'Héctor?), assassinat, perquè no, per la Nena que veu La Mort.


Idees soltes
Gualdo, l'informàtic, necessita informació sobre un software concret que utilitzava l'URSS per programar els seus viatges espacials. Va a la biblioteca a buscar un llibre sobre aeronàutica, i es troba amb qué l'última còpia se l'ha endut el Fran.

27 de nov. 2010

Héctor

nota: si veieu influències de Death Note, Donnie Darko, Superman Red Son i altres icones de la cultura pop, tampoc cal que m'ho tireu en cara, que ho sé de sobres XD. La creativitat és un 50% còpia, un 45% mescla i un 5% creativitat pura. I si no us ho creieu, pregunteu a Tarantinorl.

Héctor és un sudamericà que va venir a viure a Barcelona fa una mica més d'un any. Té 25 anys, i és un jove emprenedor i amb habilitats socials que va venir a Espanya a buscar feina costés el que costés. Finalment va entrar a treballar com a venedor en una immobiliària. El tratge li senta bé, i el seu caràcter agradable, honest, carismàtic i responsable l'ajuda a cumplir amb la seva feina sense molt entrebancs. És massa jove i nou com per aconseguir més responsabilitat a la feina, però no li importa perquè no n'és un apassionat, simplement la veu com un instrument per sobreviure i situar-se en una classe mitja modesta, que li ha permès llogar un pis de solter.

La seva història comença quan un dia s'aixeca amb una ressaca bestial, després d'una borratxera que celebrava alguna venta immobiliària important, i al seu voltant veu a numeroses amistats que ha fet sense problemes d'ençà que va arribar, estesos per tot arreu, dormint la borratxera en les posicions més estrambòtiques que es recorden. Es treu les lleganyes i s'acomoda el cabell. En el procés, veu que a la part interna del seu braç esquerra té un número de moltes xifres apuntat, amb detall caligràfic, per algun tipus de tinta negra.

Se'l mira una estona i el deixa córrer, suposant que es tractaria algun tipus de broma que devia sorgir mentres era de borratxera, i es dirigeix al lavabo per rentar-se la cara. De camí, veu a més gent dormida, amb números a la mateixa part del cos que ell. Quan surt al carrer a comprar alguna cosa per esmorzar, se n'adona que absolutament tothom té un número al braç esquerre.
Anem fent petites el·lipsis endavant en el temps, i veiem a l'Hèctor veient un noticiari, on unes imatges d'un derrumbament en algun païs del tercer món mostren una mare i una filla parcialment enterrades sota un munt de totxos, que partanyien a algun edifici malmès que s'ha esfondrat amb elles a dins. El seus braços esquerres queden exposats a la càmera, i Hèctor distingeix els seus dos números. La sorpresa arriba primer quan observa que els dos números van seguits, i després, quan passats uns segons, aquests números desaparèixen.
Fent el·lipsis, l'Héctor descobreix la raó de ser d'aquests nombres. Indiquen l'ordre en què les persones moren. Fent càlcus en una pissarra que té, descobreix el nombre mig aproximat de persones que moren cada dia. Portant més enllà aquests càlculs, descobreix que, si aquesta mitja de morts no varia, ell morirà en uns 10 anys.

Fent una megael·lipsis, veiem com l'Héctor, en uns dos anys, s'ha convertit en l'home del mil·leni. És més important que Gandhi, Mandela o els mateixos Beatles junts. Ha aconseguit la pau mundial, avenços en la salut de la gent, ha aconseguit que les farmacèutiques siguin unes benefactores de la humanitat i no empreses que busquen només benefici econòmic. La fam al món és mínima, i arriba aigua potable a tots els racons del globus. L'esperança mitja de vida mundial ha aumentat 40 anys, i el càncer no posa fre a poder envellir amb dignitat i salut.
Héctor concedeix numeroses entrevistes, escriu llibres sobre un món utòpic, firma samarretes, és conseller de multitut de presidents i caps d'estat, coneix a totes les grans personalitats budistes, assisteix a l'ONU, col·labora amb les quasi extingides i molt renovades ONG. És a tot arreu.
De cara al públic, es mou entre les càmeres i les multituts com una popstar. La seva carisma i simpatia trenca el gel i obre un clima de benestar, i el seu somriure deslumbra a les masses i les noies.
Quan està sol, el somriure s'esvaeix, els ulls perden la brillantor i el cansanci de la pressió que té passa factura al seu rostre i llenguatge corporal. Però el pitjor és el cinisme: el cinisme que li recorda constantment que tot això no ho fa pel bé de la humanitat, si no pel seu propi. Quan més lentament mori la gent que va per davant seu, més temps viurà ell. El cinisme que s'acumula quan mil·lers de periodistes li fan la pilota, i que es condensa dins seu quan està en soletat.


Un dia es desperta en una sala blanca i buida. Un home amb un tratge blanc impolut el fa passar a la sala contigua, també d'un color místicament blanc, allargada, amb una taula blanca al mig, al voltant de la qual s'asseuen una dotzena d'homes vestits iguals que el seu guia, que miren l'Héctor fredament. L'Héctor sap per les seves mirades que el reconeixen, com tothom arreu del món el reconeixeria, però que no els fa gràcia la seva presència.
L'Héctor i l'home que el guia passen de llarg, mentre la resta se'ls mira, i entren a una altre sala, amb un ascensor. Entren els dos a l'ascensor, que es disposa a baixar avall, avall, avall... La blancor que havia flotat per l'ambient va desapareixent gradualment, fins donar pas a la més espessa de les penombres. L'ascensor, després de llargs minuts, arriba al seu destí. El guia obre la porta i es queda quiet.
-I ara?- pregunta l'Héctor.
-Ara has de parlar amb Ella. Té coses a dir-te.

Héctor camina cap a la foscor, mentres el guia tanca la porta de l'ascensor i torna a pujar cap a dalt. Després d'unes passes, els seus ulls s'han acostumat a la foscor, i es troba en un passadís sense llum. A mida que va avançant, va sentint una remor sibilant que va creixent. Al final del passadís hi ha una sala de la qual prové aquest soroll. La sala té una sèrie de petits mobles i taburets de fusta, que semblen trets directament de l'època medieval. Estan esparcits per tot arreu, com si l'inquilí hagués entrat en un estat de fúria transitòria i els hagués patejat i llançat amb ràbia. A una paret, hi ha una sèrie de dalles lluents. A prop, una sombra negra està afilant una altre dalla amb el seu torn de pedra, produïnt el soroll que Héctor anava escoltant pel passadís: Bbzzzzz bbzffzzzz bbzbzzzrrzffzz!!
La figura fosca dóna per acabada la feina, es reincorpora sota el seu mant de tela negra i penja la dalla a la paret, junt amb les altres. Es gira cap a l'Héctor i li diu.
-Perdona, no sabia que ja eres aquí.
La seva veu és ferma i greu, d'una dona madura. Sembla sortir de sota la caputxa. Mira l'habitació i després a l'Héctor:
-Em prego que em disculpis per aquest desordre. Fa molt temps que no tenia visites. Però a tu t'esperava.

25 de nov. 2010

“A medida que Tyler leían los artículos de la salud de Reader's Digest me daba cuenta del giro que había dado mi persona. Hace un año me elevaba ceñido en mi traje, paseando por nuestro exacerbado mundo. Ahora me enorgullezco de los moratones que visto...Soy los pulmones de Jack negros envueltos en un oscuro y denso manto de humo…Soy el hígado de Jack estoy cirrótico perdido…Soy la próstata de Jack y no funciono con regularidad…Soy el colon de Jack, creo que podría tener cáncer…Soy el corazón roto de Jack…soy el sudor frío de Jack…soy la vida desperdiciada de Jack…soy la bilis de Jack…soy la venganza auto-satisfecha de Jack (...)”

Figth Club, Chuck Palahniuck

23 de nov. 2010

Personatge:Gualdo

Ell és en Gualdo i té 25 anys.
Després de tenir uns quants intents frustrats amb les que creia les dones de la seva vida, ara mateix passa de parelles.
Esteticament podriem dir que és menut deu ratllar el metro seixanta, peus petits, cames curtes i de braços molsuts, a la cara encara li podem veure els ultims supervivents del que va ser un acné puvertós agresiu.
Tot i la seva aparença té un carácter docil, no diu mai res, sempre va a la seva, som si mai hi fos, tot i aixi quan ha de dir una cosa la diu i es queda tant ample.
Des de que el conec que em parla un català macarronic, ja que no és la seva llengua materna degut a la gran tradició esperantista que hi ha a la seva familia , per la que ell lluita per que no s'extingeixi.
És home de poques aficions, es passaria la mitat del dia assentat al banc del parc de cara el sol per a poder fer ganyotes i dissimular quan mira les mares que van a buscar els seus fills a l'escola. I li encanta competir amb els juvilats a a veure qui aconsegueix acaparar més l'atenció dels anecs de l'estany, amb la tecnica infalible de les molles de pà.
L'altre mitat del dia se la passa al sofa on amb un portàtil vell i tronat aprofita per a enllestir les quatre coses que li demana la feina d'informatic.


21 de nov. 2010

Personatges - Exercicis Ontheline

Per el que respecte al guió, en el taller només vem tenir tems de fer una lectura de personatges. Tots ells molt sugerents i deiversificats. Alguns ja amb un guió a les seves esquenes que els condiciona. Altres amb un "actor" ja predestinat...Volem que tots tinguin lloc, sigui més gran o més petit, dins del guió. Per fer-ho...

Durant aquestes setmanes es tracta de anar fent al blog un exercici més breu per tal de que sigui més fàcil de treballar després en el taller.
Em de crear llaços que relacionin, d'una manera mitjanament coherent/creible, a dos o més dels personatges que tenim.

Aixó no vol dir que si algú se li ocurreix un nou personatge o una escena no ho pengi al Blog. Sempre serà una bona aportació.


...continuará...

1er dia de taller - exercicis

Hola a tots!
Aquest divendres vem fer la primera sessió de taller d'escriptura creativa. La valoració ha de ser positiva i optimista, ens ho vem pasar molt bé, veient lo diferentys que som tots a l'hora d'expresar-nos, tant en el què com en el com.

Aqui us deixo les activitats que vem fer:

Comença un relat que inclogui:
Jo sóc...
Jo em dic...
Em pregunto si...
Em sento...
No entenc que...
Em bloquejo perquè...
Reconec que...
Em fa por...
Em fa gràcia...
Sento que...
He oblidat que...
Vull pensar que...
Espero que...
Recordo que...
Sé que sóc...
Sé que mai no seré...
No voldria que...
No sospitava que...

Si fossis un animal, quin series?
Si fossis una planta, quina series?
Després tots vem obrir un debat d'opinions al respecte.

Fes la descripció d'una persona coneguda, sense incloure dades obvies com el nom o la roba.
Després els demés la vem tenir que endevinar...


Bueno aqui ho teniu, semblen facils i curts, pero aixó depén de vosaltres, en el taller van sortir coses molt diverses, i va acabar faltant-nos temps. Per aixó si algú vol acabar/completar alguun dels exercicis, el blog es un bon lloc per fer-ho. De la mateixa manera que algú que no pogui venir a un taller, pot fer-ho desde casa si així li convé (etiqueteu-ho com a "exercicis").

Per la nostre part esperem que el próxim dia de taller siguem si no més (7 persones), els mateix numero...pero contem amb més gent!!!

Per cert el próxim dia cau en pont de la purísima, i es bastant probable que ni la Eli ni jo poguem anar al taller. Per tant estaria bé fer un sondeig de quan va millor a la gent que hi volgui assistir. Entre avançar-ho una setmana o retreasar-ho. Si us escau deixeu les vostres propostes com a comentaris d'aquest text.

Fins aviat

20 de nov. 2010

Personatge

El Dr. Hermann von Richter, de 32 anys és alemany, de familia rica i molt culte, d'una època que seria mitjans del segle XX, però que podria viure en els nostres temps.
És un jove pero eminent cirurugià, pare de família (5 fills) i marit exemplar, membre del Opus Dei. Però el que ningú sap es que a part de la seva feina de metge, també es dedica a investigacions més "inmorals" basades en el famós metge/investigador/científic nazi J. Mengele, considerat per von Richter com un heroi.
El fet de compaginar aquesta doble vida no li dóna problemes ja que es capaç de compaginar poder jugar amb els seus fills, anar a missa, com injectar toxines a les seves víctimes mentre escolta música clàssica.
És una persona de caràcter fred i ment retorçada (lo normal en un nazi del Opus) que poquíssimes vegades perd els nervis, l'única cosa que fa al enfadar-se és cridar a qui el fa enfadar Idioten !! (léase idiota en "alemany")

19 de nov. 2010

Fran

ninja-incís: "pel·lícula" va amb accent.
Aquest és un personatge que va sortir arrel del concurs de curtmetratges sobre drogues que muntava l'ACJ i d'haver vist Rock n' Rolla poc abans i Planetes entretant. El resultat és un yonki amb l'aparença del Fran XD



El Fran és noi de l'edat que sigui que té el Fran, que vesteix casual i senzill. Samarretes amples d'estiu, de colors mate, en plan nord-americà sense complicacions ni complexes.Els pantalons recorden als d'un pintor o un militar: amb butxaques i amples. Les sabates solen estar descordades. Mai va ben afaitat ni pentinat.

"Mi madre presumía de que su hijo iba a ser astronauta. Decía que si lográbamos tener contacto con los alienígenas, yo iba a ser su primera impresión, así que debía ir aseado y presentable"

Em permetreu que vagi extraient uns fragments d'uns texts que tinc desde fa temps.

"Siempre me ha gustado mirar el Cielo. Me gusta cuando el día está despejado y puedes pasarte horas contemplando el azul eléctrico que lo inunda. Mirar fijamente hacia arriba, sin pestañear, y sentir cómo ése azul se te va clavando en las córneas, atravesando tus globos oculares y empapando tu cerebro como la pintura empapa una esponja."

De fet, el Fran té l'habitació pintada d'un blau potent, que sense ser fosc, no és el típic blau clar que tots identifiquem amb la decoració d'interiors. Les parets estan decorades de pósters d'allunisatges, cohets espacials i fotos de la NASA. Té una llibreria amb llibres d'aeronáutica espacial, amb grans fotografies i plànols, junt amb un grapat de llibres d'Asimov i ciència ficció abans del típics "platillos volantes" o Star Wars i algunes pel·lícules, com 2001, Solaris i similars. A unes estanteries a l'altre extrem de l'habitació hi té maquetes i joguines de cohets. Un d'ells és el famós cohet blanc i vermell que utilitza el Tintí en una de les seves aventures. Acostuma a estar tirat al llit, llegint distretament alguna de les seves lectures, que intercala amb mirades lànguides als seus objectes fetitxes i llargues estones contemplant el blau del seu sostre, mentres somia amb estar mil·lers de metres més amunt de la seva habitació. De vegades, agafa un dels seus cohets de joguina i el passeja per damunt el seu cap, com faria un nen petit.

"Mirar el Cielo Azul. He tenido esta afición desde que era pequeño. En los días despejados, los demás niños jugaban a la pelota. Yo prefería tumbarme en el césped, "buscando a Superman", como se burlaban ellos."

El Fran no és un friki, és un apassionat, un poeta. No mira els seus llibres d'aeronáutica espacial amb nerviosisme per saber cada detall tècnic de cada cohet, si no que es queda corprès de la bellesa, poder i potència d'aquestes màquines, que alcen a l'home a un nivell superior de consciència, l'apropen, encara que sigui per uns instants, al cel.

"Mi padre me animaba a estudiar duro para llegar a una buena universidad y estudiar aeronáutica, a ser el primero de mi promoción y llegar algún día a las estrellas.Mi padre no lo entendía. Nunca he entendido la fijación de la gente por las estrellas. Todo ese misticismo acerca el destino, el futuro, el romanticismo y todas esas tonterías. Dicen que somos polvo de estrellas. Por lo que a mí respecta, el polvo de estrellas quedó bien atrás [...]".


"Polvo de estrellas" és com el Fran va anomenar a la primera droga que va probar, als quinze anys.

"Sí, soy un yonki. Empecé a serlo a los 15 años en unos campamentos de verano. Eran los últimos días de calor y el Cielo omnipotente no nos ofrecía tregua. Como teníamos demasiado calor para hacer nada y demasiado tiempo libre para hacer todo, decidimos tumbarnos en el suelo y meternos mierda. Nunca antes había visto un azul tan alienígena, tan hermoso."
"[...] Dicen que somos polvo de estrellas. Por lo que a mí respecta, el polvo de estrellas quedó bien atrás. Por lo que a mí respecta, somos luz, radiación. Un conjunto de ondas que vibran a frecuencias atronómicamente altas, creando entes corpóreos, aparentemente sólidos, en este valle de sombras." (qualsevol exactitud d'aquest text és pura casualitat. Estaria bé repassar això últim més científicament. El Dani sabrà millor si això és cert)



Al final del curtmetratge que volia fer amb ell, mor d'una sobredosi. En el llindar de la vida, la droga el fa ascendir, de manera que realitza el seu somni de fondre's amb el Blau de l'atmosfera.


PD: Imprimiu-m'ho de cara a l'activitat, please, que no sé si tindré temps a fer-ho. Merci.
PDD: No em puc creure que no em doni temps a fer un ninja.

18 de nov. 2010

Uns personajillos que em fet amb el Dani

Molt bé les entrades, ja començem a tenir uns quants elements! Aqui el Dani i jo us en deixem 3 més:

Ipolito Suárez
Fill d'un matrimoni venezolano instalats a Murcia desde fa 35 añs. Va destacar sempre per ser un noi força extrovertit, capita de l'equip de basquet i delegat de classe. La seva carrera d'estudiant va acabar l'any 2000, quan va ser escollit Mister Murcia, a les dues setmanes la seva carrera com a model també va acabar. desde llavors la seva vida a anat de teletienda en teletienda. La l'última setmana ha rebut una oportunitat professional; ser el segon presentador d'un programa de tarot emitit de 4 a 5 de la madrugada. En les próximes hores l'Ipolito descubrirà que en les seves mans s'hi amaga un poder capaç de canviar el destí de la humanitat.

Jimmy Workman
Tots coneixem a aquest personatge, es l'actor que interpreta a Pugsley Addams, es a dir el nen gordo que fa de fill de la familia Addams. Pero pocs sabem que va ser d'ell... Donç bé, a la edad de 20 anys, després de guanyar una demanda contra els seus pares, Jimmy va venir a el Barcelonés, concretament a Sitges. Desde llavors no a tornat a Estats Units excepte per a negocis, i es que avui en dia Jimmy Workman, ara Natalia Workman arrel d'una cadena d'operacions iniciades fa nou anys, es la directora executiva de la cadena de Sex Shops i Tapersex més coneguda de Catalunya.


capitan_calyptratus
Aquest es el seu "nickname" amb el que es mou per la xarxa. Aquest individu té un pasat complicat, marcat a la edad de 5 anys, quan va veure a els seus pares fent servir l'auricular del telèfon fix com a joguina sexual, aquest trauma a derivat en una aversió maníaca cap a els aparells de telefonia. En el any 95, amb l'aparició dels móbils a nivell popular i "cuotidiano", la seva mania a desencadenat en una preocupant fóbia que el manté a casa, tencat en la seva habitació. La seva conexió amb el món real, es limita a el menjar que obté per la bustia de la seva porta, que demana com la majoria d'activitats que realitza al dia, a través de internet. Conegut blogger i ascendent jugador de poker_internet, la resta del món desconeix la seva verdadera identitat.

otro más

El nom encara està per decidir, avim si m'il·lumino un dia. ;P

Hombre de cuarenta y largos años, con una calva que lo persigue desde joven (simplemente ha aprendido a convivir con ella), ancho de espaldas y de una estatura media. Casado y sin hijos es llamado por los compañeros como "el depredador/cazador/exterminator", pues su trabajo es acabar con insectos y plagas en los sitios más recóndidos del país, su lema es: "Allí donde me necesiten". Lleva 20 años en la profesión y conoce mejor que nadie el tema, tanto que es capaz de responderte a cualquier chorrada que le preguntes en un instante, eso sí, no será capaz de hablar de otro tema y si eso ocurre, se andará por las ramas, para luego acabar con una anécdota que le ocurrió con una "Gromphadorhina portentosa", gajes del oficio. Al ser un hombre plácido y más bien bonachón no tiene otra afición que amar a los bichos, pese a que los tenga que reducir a polvo en su trabajo. Asimismo, su relación principal es la de su mujer y la de los vecinos (actualmente éstos últimos están en trámite de denunciarlo por instalar un toldo sin permiso de la comunidad).

Apa! arrivederci! =)

tampoc sé com quedarà publicada l'entrada, espero que estigui al lloc on toca ^^

Espia

Hola a tots!
Com que no podré venir al taller d'aquest divendres deixo aquí el meu personatge.

Es tracta d'un home (el nom és indiferent, però hauria de ser alguna cosa comuna, res d'extravagàncies) en aquella edat indefinida entre els 30 i els 50 anys. És solter, però no per que sigui especialment lleig ni estigui com un llum, simplement la feina no li ha permès.
El seu físic no destaca en res, ni molt alt, ni molt baix, ni molt atractiu ni molt lleig, es tracaria d'aquella persona amb la que et podries creuar pel carrer i cinc minuts més tard no series capaç de saber si l'havies o no creuat. És una persona reservada d'idees molt clares, força fixes i molt directe en el tracte, diguessim que no s'està per tonteries. Per tant, el seu vocabulari no és gens florit i com més monosíl·labs pugui colar per frase millor, això no vol dir que parli ràpid, es fa entendre, però amb el mínim necessari.
La seva afició principal és la feina... i ara al turrón. En cas d'haver en algún moment de la història una organització malèfica o corrupta, ell hi treballa i és un important exponent d'aquesta. És un doble-espia "dolent" es dedica a informar als bons per tal de desviar-los del camí i que així la seva empresa surti endavant! Caldrà veure si malgrat tot, al final del que pugui passar pot canviar de bàndol, com tothom és una persona (no un zombie! Ni un Ninja)
Es dedica a freqüentar zones poc transitades però ben conegudes per ell on queda amb les persones que ha d'enganyar.
El personatge pot ser totalment atemporal, és un personatge que no té una època concreta simplement es pot adaptar a la que toqui.
Les possibles relacions que tingui d'entrada seran totalment per motius laborals.

Bueno això és tot, tampoc he tingut massa temps :P
Ja m'explicareu com ha anat el taller!

PD: Espero no haver-la liat al fer l'entrada

17 de nov. 2010

Personatges

tant si voleu participar en la confecció del guió de la pelicula, com si teniu pensat venir al taller. Estaria molt bé que fesiu un personatge i així faciliteu el treball dels que siguin guionistes!!!

Aqui teniu un esquema a seguir en la invenció/adaptació dels personatges, que ens anirá molt bé per a començar:

- Nom
- Edat
- Estat civil
- Aspecte Físic
- Caràcter
- manera de parlar
- Aficions
- estudis y ocupació
- Espai
- Època
- Relacions

Exemple: El señor Romeu de uns 78 anys aproximadament, a trobat en la seva recent viudetat una lliberació als seus instints. Abans soci i accionista de les empreses de la familia de la seva dona. Ha decidit allunyar-se, ha donat la majoria dels diners heredats i la mansió a "ensenyament public", que a canvi l'hi ha ofert viure en la Residencia de estudiants que allí s'h monta. Ara com a hippie reconegut, s'ha deixat creixer en la poca zona de cap on li queda, una llarga pero feble "melena", i ha fet pública la seva Bi/multi-sexualitat. En la actualitat està experimentant amb els limits físics i mentals a els que pot arribar per la via de les drogues, de manera que la seva conexió amb el món s'allunya de la realitat. Algo palpable en la seva manera de parlar. Que abarca gran varietat d'idiomes i onomatopeies que el converteixen en el millor confident.

Pot ser redactat o en forma de llista, simplement son pautes que va bé seguir i tenir en compte!

13 de nov. 2010

Com escriure al blog

Hi:

Molts de vosaltres encara us esteu devanant el cervell per poder escriure una entrada o post al blog, oi?
Res més fácil.

Per començar, si voleu escriure, no heu d'entrar a aquesta pàgina web. O sigui, no heu d'entrar a biblioraco.blogspot.com, si no que heu d'entrar a la pàgina general de blogspot, ja sigui www.blogspot.com o www.blogger.com.
Si no us logeja automàticament, simplement haureu d'introduir el vostre usuari i password. Un cop dins, veureu una llista dels blogs on participeu. Aquest espai s'anomena escriptori de blogger. Com la majoria només participeu en aquest, veureu el títol d'El Racó de les Paraules i un seguit d'opcions: Nova entrada, Editar entrades i Configuració, bastant autoexplicatius.
Us animo a que xafardegeu una mica i feu una mica de proba-i-error.

12 de nov. 2010

la pelicula dEl Raco

Comença el taller d'escriptura, i s'inicia amb la pre-selecció per a el GUIO de la pelicula del casal.
Si teniu idees i voleu que es tinguin en compte per formar part del guio. Escriviu-les com a noves entrades i poseu com a etiquetes: pelicula, guio, personatge, escena.

També seria adecuat que cadascú portes al local una copia impresa, i la guardi a la carpeta de la estanteria (vermella i amb el nom PELI inscrit). Aixi la tindrem en compte el dia del taller.

Animeu-vos tots! que em domplir tots els credits.

Per cert¡¡ recodar que el proxim divendres 19, a les 8 de la tarda. ComenÇa el taller actiu al local. Cal portar llibreta!!!

La pelicula i les etiquetes

Ara us expliquem com ens organitzarem en aquest blog per tenir una mica dordre.
Principalment usarem les tags o etiquetes. Quan escribiu al blog, veureu que a sota del lloc on podeu escriure el vostre text, veure lapartat etiquetes.
Les etiquetes serveixen per ordenar els posts o entrades dun blog. Aixi, dos entrades amb letiqueta ninja, quedaran agrupades i accessibles per tot aquell que busqui posts relacionats amb ninjas. Pel nostre cas, les entrades les podrem agrupar per autor, genere, guio de la pelicula, etc.

Que com es fa una etiqueta?
simplement, escribiu paraules separades per una coma. Podeu escriuren tantes com volgueu, pero intentem que siguin utils. Dentrada, de cara a la proxima activitat daquest taller, on us hem demanat que definiu un personatge per la pelicula, podeu escriure "personatge", "pelicula" i, per que no, el vostre nom.

Com buscar per etiquetes¿
Els blogs no son sempre com el nostre disc dur. Les coses no estan ordenades duna manera fixa. Ets tu, com a usuari, que has de decidir com veure-les. Per aixo, hem creat el post-it "categories", on apareixen totes les etiquetes que estem usant. Aixi, clicant sobre cada etiqueta, sens mostraran els posts que la tenen. Ara per ara, aquesta manera es lunica que tenim de mantenir una mica dordre. Per tant, procureu no oblidar posar tags!
una coseta mes: quan esteu escribint les tags del vostre post, podeu clickar a "mostrar tot". Aixi, veureu les tags que altres usuaris han emprat. Intenteu reciclar i reaprofitar les tags que ja existeixen. Per exemple, si hi ha una tag que es diu "pellicula", no facis una que es digui "peli" o "film".

Per a que veieu un simil, les etiquetes tambe sutilitzen al gmail -tant blogger com gmail pertanyen a google-. Quan busqueu per etiqueta, apareixen tots els mails que la tenen. I de la mateixa manera, un mateix mail pot tenir-ne varies.


Preguntes?

8 de nov. 2010

1, 2, provant

Instrucciones para volar

El volar es un arte o, mejor dicho, un don.
El don consiste en aprender a tirarse al suelo y fallar.
La primer parte es fácil. Lo único que se necesita es simplemente la habilidad de tirarse hacia adelante con todo el peso del cuerpo, y buena voluntad para que a uno no le importe que duela. Es decir, dolerá si no se logra evitar el suelo. La mayoría de la gente no consigue evitar el suelo, y si de verdad lo intenta como es debido, lo más probable es que no logre evitarlo de ninguna manera.
Está claro que la segunda parte, la de evitar el suelo, es la que presenta dificultades.
El primer problema es que hay que evitar el suelo por accidente. No es bueno tratar de evitarlo deliberadamente, porque no se conseguirá. Hay que distraer de golpe la atención con otra cosa cuando se está a medio camino, de manera que ya no se piense en caer, o en el suelo, o en cuánto le va a doler a uno si no logra evitarlo.
Es sumamente difícil distraer la atención de esas tres cosas durante la décima de segundo que uno tiene a su disposición. De ahí que fracasen la mayoría de las personas y que finalmente se sientan decepcionadas de este deporte estimulante y espectacular. Sin embargo, si se es lo suficientemente afortunado para quedar distraído justo en el momento crucial por, digamos, unas piernas espléndidas, por una bomba que estalle cerca o por la repentina visión de una especie sumamente rara de escarabajo que se arrastre junto a un hierbajo próximo, entonces, para sopresa propia, se evitará el suelo por completo y uno quedará flotando a pocos centímetros de él en una postura que podría parecer un tanto estúpida.
Es éste un momento de soberbia y delicada concentración.
Oscilar y flotar, flotar y oscilar.
Ignore toda consideración sobre su propio peso y déjese flotar más alto.
No escuche lo que alguien le diga en ese momento, porque es improbable que sea algo de provecho.
- ¡Santo Dios, no es posible que estés volando! - es el tipo de comentario que suele hacerse.
Es de importancia vital no creerlo, o ese alguien tendrá razón de pronto.
Flote cada vez más alto.
Intente unos descensos en picado, suaves al principio, luego flote a la deriva sobre las copas de los árboles respirando con normalidad.
NO SALUDE A NADIE.
Cuando haya hecho esto unas cuantas veces, descubrirá que el momento de distracción se logra cada vez con mayor facilidad.
Entonces aprenderá todo tipo de cosas sobre cómo dominar el vuelo, la velocidad, la capacidad de maniobra, y el truco consiste normalmente en no pensar demasiado en lo que uno quiere hacer, sino limitarse a dejar que ocurra como si fuese a suceder de todos modos.
También aprenderá a aterrizar como es debido, algo en que casi con seguridad fracasará, y de mala manera, al primer intento.



Extraído del facebook de Héctor Ojeda, un colega, a su vez extraído del libro “La vida, el universo y todo lo demas”, que forma parte de "La Guía del Autoestopista Galáctico", de Douglas Adams.