Fran

ninja-incís: "pel·lícula" va amb accent.
Aquest és un personatge que va sortir arrel del concurs de curtmetratges sobre drogues que muntava l'ACJ i d'haver vist Rock n' Rolla poc abans i Planetes entretant. El resultat és un yonki amb l'aparença del Fran XD


El Fran és noi de l'edat que sigui que té el Fran, que vesteix casual i senzill. Samarretes amples d'estiu, de colors mate, en plan nord-americà sense complicacions ni complexes.Els pantalons recorden als d'un pintor o un militar: amb butxaques i amples. Les sabates solen estar descordades. Mai va ben afaitat ni pentinat.

"Mi madre presumía de que su hijo iba a ser astronauta. Decía que si lográbamos tener contacto con los alienígenas, yo iba a ser su primera impresión, así que debía ir aseado y presentable"

Em permetreu que vagi extraient uns fragments d'uns texts que tinc desde fa temps.

"Siempre me ha gustado mirar el Cielo. Me gusta cuando el día está despejado y puedes pasarte horas contemplando el azul eléctrico que lo inunda. Mirar fijamente hacia arriba, sin pestañear, y sentir cómo ése azul se te va clavando en las córneas, atravesando tus globos oculares y empapando tu cerebro como la pintura empapa una esponja."

De fet, el Fran té l'habitació pintada d'un blau potent, que sense ser fosc, no és el típic blau clar que tots identifiquem amb la decoració d'interiors. Les parets estan decorades de pósters d'allunisatges, cohets espacials i fotos de la NASA. Té una llibreria amb llibres d'aeronáutica espacial, amb grans fotografies i plànols, junt amb un grapat de llibres d'Asimov i ciència ficció abans del típics "platillos volantes" o Star Wars i algunes pel·lícules, com 2001, Solaris i similars. A unes estanteries a l'altre extrem de l'habitació hi té maquetes i joguines de cohets. Un d'ells és el famós cohet blanc i vermell que utilitza el Tintí en una de les seves aventures. Acostuma a estar tirat al llit, llegint distretament alguna de les seves lectures, que intercala amb mirades lànguides als seus objectes fetitxes i llargues estones contemplant el blau del seu sostre, mentres somia amb estar mil·lers de metres més amunt de la seva habitació. De vegades, agafa un dels seus cohets de joguina i el passeja per damunt el seu cap, com faria un nen petit.

"Mirar el Cielo Azul. He tenido esta afición desde que era pequeño. En los días despejados, los demás niños jugaban a la pelota. Yo prefería tumbarme en el césped, "buscando a Superman", como se burlaban ellos."

El Fran no és un friki, és un apassionat, un poeta. No mira els seus llibres d'aeronáutica espacial amb nerviosisme per saber cada detall tècnic de cada cohet, si no que es queda corprès de la bellesa, poder i potència d'aquestes màquines, que alcen a l'home a un nivell superior de consciència, l'apropen, encara que sigui per uns instants, al cel.

"Mi padre me animaba a estudiar duro para llegar a una buena universidad y estudiar aeronáutica, a ser el primero de mi promoción y llegar algún día a las estrellas.Mi padre no lo entendía. Nunca he entendido la fijación de la gente por las estrellas. Todo ese misticismo acerca el destino, el futuro, el romanticismo y todas esas tonterías. Dicen que somos polvo de estrellas. Por lo que a mí respecta, el polvo de estrellas quedó bien atrás [...]".


"Polvo de estrellas" és com el Fran va anomenar a la primera droga que va probar, als quinze anys.

"Sí, soy un yonki. Empecé a serlo a los 15 años en unos campamentos de verano. Eran los últimos días de calor y el Cielo omnipotente no nos ofrecía tregua. Como teníamos demasiado calor para hacer nada y demasiado tiempo libre para hacer todo, decidimos tumbarnos en el suelo y meternos mierda. Nunca antes había visto un azul tan alienígena, tan hermoso."
"[...] Dicen que somos polvo de estrellas. Por lo que a mí respecta, el polvo de estrellas quedó bien atrás. Por lo que a mí respecta, somos luz, radiación. Un conjunto de ondas que vibran a frecuencias atronómicamente altas, creando entes corpóreos, aparentemente sólidos, en este valle de sombras." (qualsevol exactitud d'aquest text és pura casualitat. Estaria bé repassar això últim més científicament. El Dani sabrà millor si això és cert)

Al final del curtmetratge que volia fer amb ell, mor d'una sobredosi. En el llindar de la vida, la droga el fa ascendir, de manera que realitza el seu somni de fondre's amb el Blau de l'atmosfera.

PD: Imprimiu-m'ho de cara a l'activitat, please, que no sé si tindré temps a fer-ho. Merci.

PDD: No em puc creure que no em doni temps a fer un ninja.